Tot pareix indicar que el mig pollastret va a ser cremat viu.
El poble està tot concentrat a la plaça i  el rei, la seua cort, la reina i la princesa també están sentats per a presenciar l'execusió.
Un soldat amb una torxa a la mà, s'acosta a la llenya i bota foc a l'encenall.
La foguera comença a creixer, les flames són cada vegada més altes i el pollastret està nugat de les potetes.
De sobte, enmig dels esbufecs de la foguera, sorgeix la veuta del mig pollastre, que pensant en el riu que s'havia tragat, ordena:
-Riu, fes ara la teua!
I el riu ix pel bec de l'animalet i apaga la foguera, deixant a tots bocabadats.
El pollastre, tranquil, es deslliga i comença a cantar la seua cançoneta.
El rei admirat per la constància d'eixe xicotet i estrany pollastret, reconeix el valor de l'animalet i cedeix a que aquest es case amb la princesa.
ES CASARÀN?